Después de tres meses de luna de miel con la Gobernadora más encantadora del Caribe hemos llegado a Isla Mêlée. Elaine estava muy preocupada por el recibimiento que le harían los habitantes de la isla, pero al llegar no había nadie, ni pancartas, ni comité de bienvenida... ¿Habrán ido todos pronto a dormir? Pero lo más sorprendente ha sido llegar a la mansión de la Gobernadora y encontrarnos un pirata que intentaba demoler la casa de Elaine con una catapulta. Afortundamente he conseguido hacer añicos la catapulta con unos aros de cecina y un cactus.
¡Parece ser que Elaine está oficialmente muerta, y ya no es la gobernadora de Isla Mêlée! Mientras ella se ha quedado en casa preparando la campaña para ser reelegida me ha mandado a mí a la Isla Lucro para que hablara con sus abogados. He tenido que conseguir contratos de funcionario para Otis y Carla (mmm... expiratas funcionarios... curiosa forma de acabar) y ganar al propitario del Bar Scuum a un pulso de insultos. Para terminar, al final he conseguido que la mujer desnuda del cuadro del bar me dejara un barco rosa para llegar a la isla. ¡Rosa! ¡Rosa! ¡Un barco rosa! ¡Toda la tripulación se ha reído de mí!
Pero al final he conseguido llegar a la isla Lucro y hablar con los abogados de la familia Marley, que me han dado el papel para recoger la herencia de Elaine. En el banco un pirata sin nariz se ha llevado todo el dinero, pero como llevava una careta con mi cara ¡Me han arrestado a mí! Y ahora tenog que encontrar pruebas de que el pirata sin napia es el atracador y no yo.
Un día normal para un pirata como yo. ¡Soy Guybrush Threepwood y quiero ser pirata!
Aquest divendres va haver-hi l'estrena més esperada d'aquesta tardor.La tercera entrega de la saga High School Musical (HSM per als mésdevots). En aquesta tercera i última part de la trilogia elsprotagonistes han de triar el seu futur universitari. Entre les cançó icançó, els nostres herois tracten temes tan trascendents com l'inexorabilitat del pas del temps o la fragilitat del triomf.
Com podeu veure, el dia de l'estrena els cinema estava ple de gom a gom. Totes les adolescents de Cerdanyola esperaven amb candeletes el nou sexymbol de la factoria Disney Channel, i no van quedar gens decepcionades. El noi amb ulls blaus i serrell massa llarg és el protagonista indiscutible del musical, cosa que va fer xisclar al públic femení de la sala en més d'una ocasió.
Finalment, només em queda recomanar-la a tots aquells que van gaudir amb les dues anteriors pel·lícules, ja que aquí podran veure com alguns desl temes encara oberts se solucionen definitivament i també podran gaudir de noves coreografies més treballades i diverses picades d'ullet als incondicionals.
Després de sentir-me dir diverses vegades "doncs fes-te un blog i no l'actualitzis" m'he decidit a fer-ho. A fer el blog, això de no actualitzar-lo ja ve després, que els que vau conèixer el meu fotolog (RIP) o em teniu al facebook (on només hi tinc la foto del perfil) ja ho sabeu. De fet, aquest és el segon blog que creo, el primer el vaig intentar fer quan vaig marxar d'Erasmus, i encara està amb el cel·lofan, nou i per estrenar.
De fet, no tinc gaire cosa a dir però com que és gratis... doncs ho tornaré a intentar. No sé encara què hi posaré aquí, si serà un bloc tipus "estimat diari" o "hem de canviar el món" o fins i tot "sóc més fasion que el time out". Ja ho veurem, però el que us puc garantir és que hi haurà un dia en el que no l'actualitzaré, que ve a ser l'objectiu d'aquest blog (bé, i aprofitar el temps mentres imprimeixo coses de la uni).
